dimecres, 26 de març de 2014

Els nostres nuvis opinen II

Aquesta setmana us deixem amb tres dolces núvies: l'Eva, la Laia i la Mireia. Elles han estat núvies de La Garriga de Castelladral i avui us parlen una mica més sobre el seu casament de primera mà: allò que més les va emocionar, allò amb que més van gaudir...

Escolteu els seus consells i cliqueu a l'enllaç per veure el reportatge dels seus casaments.

Gràcies noies per les vostres paraules, us enviem una forta abraçada!!!

1. Eva (&Carlos)

1. Com resumiries el teu casament a La Garriga?

EMOCIÓ i FELICITAT. Dues paraules que defineixen i resumeixen el que vàrem sentir durant el dia del nostre casament. Puc recordar perfectament cada sensació, emoció i sentiment que vaig viure aquell dia. I en part és gràcies a La Garriga i a les persones que li donen vida. Va ser un casament dolç, tranquil, amb moments molt emotius i un gran treball per part dels proveïdors i de la Montserrat. Quan parlo de la Garriga sempre dic que casar-s'hi no és només viure el dia del teu enllaç; vius tants moments previs, tantes preparacions, idees i il·lusions amb ells que el record del casament va molt més enllà de la data del casament.


2. Quin va ser el moment més emotiu del casament?

Sens cap mena de dubte el moment més emotiu i que recordo amb més intensitat va ser l'instant en que, agafada del braç del meu pare, vaig veure per primera vegada al Carlos esperant-me a l'era de la Masia. Aquell instant, en el que el meu pare i jo ens vam mirar i vam començar a caminar, va ser on realment vaig poder notar les emocions més intenses del dia. Vaig veure a tota la gent que ens estima esperant-me i al Carlos mirant-me emocionat. Vaig respirar fons i en aquell moment vaig poder notar l'alegria del moment, la felicitat de poder estar vivint aquell dia tan especial. És com si en aquell moment tot es fes realitat, tot el que havia imaginat estava passant.



3. Un consell pels futurs nuvis?

Que gaudeixin i visquin el casament intensament, sense nervis, sense pors ni complicacions. Heu estat mesos planificant, somiant i creant el vostre casament, i tot sortirà bé. No oblideu que el més especial del camí es gaudir-lo, ser feliç amb cada detall que aneu pensant, cada idea que tingueu i cada emoció que compartiu. Crec que és important estar present en cada moment (tot i que hi ha tantes emocions que a vegades es fa difícil) i confiar plenament en el magnífic equip de la Garriga i en els vostres proveïdors. Ells saben perfectament què han de fer i vosaltres... simplement... gaudir del vostre dia, del vostre amor.


Un casament amb encant: podeu veure el reportatge del seu casament aquí.
Data casament: Maig 2013



2. Laia (&Miquel)

1. Com resumiries el teu casament a La Garriga?

Va ser un conte de fades! La cerimònia amb la muntanya de Montserrat al fons, el preciós caminet fins a la Sala Piano, la sorpresa del meu marit tocant el piano quan mai l’havia tocat! Tothom hauria de tenir un dia així a la seva vida! Una coordinació perfecte amb la Montserrat que es va encarregar de tot en tot moment.



2. Quin va ser el moment més emotiu del casament?

Abans de sortir per la gran porta de fusta, agafada de la mà del meu pare. Anàvem a anar llençats cap al camí de la catifa vermella i la Montserrat ens diu: Freneu, respireu a fons, compteu fins a tres, mireu-vos, somrieu i…endavant! Va ser un moment molt bonic. Gràcies Montserrat!



3. Un consell pels futurs nuvis?

No et preocupis de res! Aquell dia ets la princesa que tothom cuida! Et pentinen, et maquillen, et vesteixen… no has de patir, fora nervis! Tu preocupa’t de passar-ho bé i de gaudir de cada moment.


Un casament màgic: podeu veure el reportatge del seu casament aquí.
Data casament: Juliol 2011

Conegueu més a la Laia aquí.


3. Mireia (&Pep)

1. Com resumiries el teu casament a La Garriga?

Des del primer día que vam veure la Garriga, em vaig enamorar i vaig saber que allà ens havíem de casar. Em va transmetre la tranquil·litat de saber que tot sortiria perfecte, i així va ser.
Realment, recordo molt bé els moments previs, la preparació de la meva mare, el vestit, els fotògrafs, l'equip del vídeo captant els moments sense que jo me n'adonés, els nervis del meu pare entrant i sortint de l'habitació, els riures, les bromes... i jo sense nervis.

Ara be, en el moment que des de la finestreta de la Suite vaig veure entrar al Pep acompanyat de la seva mare, els nervis em van envair i tot va embogir. Després d'allò només recordo un sentiment de felicitat que ja no va desapareixer en tot el dia, ja que tot el demés va sortir perfecte! Música, lectures, llum, somriures, carícies, abraçades, gent menjant, gent rient, gent gaudint amb el photocall com si tinguessin 5 anys, el sopar, els detalls, el ball... i finalment el descans a la Suite nupcial. El dia anterior quasi no havia dormit, així que aquell dia vaig poder descansar de la millor manera, sent la dona d'en Pep.
 


2. Quin va ser el moment més emotiu del casament?

Com he dit abans en el moment que vaig veure entrar el Pep a l'Era amb la seva mare em van aparèixer tots els nervis que no havien aparegut abans. Així que quan la Montserrat ens va dir que ja podíem baixar, aquells segons a l'ascensor, el moment esperant darrera de la porta de fusta i les últimes paraules dels fotògrafs, em van posar més i més nerviosa.

Vaig entrar a l'Era tremolant, literalment. El meu pare m'agafava fort, no podia caure, però no podia controlar la mà on portava el ram. Tothom em somnreia, em picava l'ullet, jo no podia deixar de somriure, i entre tot això em vaig creuar amb els seus ulls. Estava guapíssim esperant-me de peu al costat de la taula de forja. Des d'aquell moment només volia arribar. Un petó al meu pare, i per fi li vaig agafar la mà. Una mirada, un petó dels seus, una carícia dolça i finalment vam seure. Llavors, simplement els nervis van dir adéu, i la felicitat va dir "hola, estic aquí per quedar-me".


3. Un consell pels futurs nuvis?

Només us diria que féssiu allò que més desitgeu, perquè si fas tot allò què realment vols, tot sortirà perfecte. Jo no volia que fos un casament típic, volia que fos el NOSTRE casament, i vàrem fer el possible perquè fos especial. Vam fer-nos tota la papereria, invitacions, sitting plan, menús de les taules, accessoris del photocall i cartelleria nosaltres mateixos.

També ens vam currar els detalls a tots els convidats: vàrem estar preparant-los dos dies abans amb els meus pares i el meu cosí. Recordo el què vam arribar a riure mentre ho preparàvem. També recordo que tota la feina feta va tenir els seus fruits quan veiem la cara de sorpresa i somriures dels convidats quan ho vam repartir.

Així doncs, només us diria que sobretot us feu VOSTRE el VOSTRE casament, que li doneu la vostra personalitat i així fareu segur, que sigui el dia més especial de la vostra vida.


Un casament ple de sentiment: podeu veure el reportatge del seu casament aquí.
Data casament: Setembre 2012


Que tingueu molt bona setmana!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...